GIMENO, MANEL; CALVET, JOSEP, Salàs de Pallars 1936-1939. Tres anys dins la història d’un poble. Editorial Virgili & Pagès, Lleida, 1987.

Aquest llibre constitueix un excepcional document sobre la recent història del Pallars on apareixen perfectament definits els trets bàsics del període comprès entre 1936-1939 a un nivell comarcal (exaltació revolucionària dels mesos posteriors a l’aixecament militar, assassinats i persecucions de religiosos i persones considerades hostils a la Revolució, pèrdua de poder per part dels exaltats, avanç de les tropes nacionals ocupant els pobles, la guerra en l’aspecte militar, posterior repressió per part dels nacionals i consolidació, amb l’acabament de la guerra, del nou règim dictatorial). L’estudi sobre Salàs de Pallars s’ha realitzat gràcies a la utilització de fonts arxivístiques, bibliogràfiques i història oral.

GIMENO, MANEL, Revolució, guerra i repressió al Pallars (1916-1939).Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987.

Aquest llibre, fruit d’un treball aprofundit d’història oral, complementat per recerques d’arxiu i per la utilització de l’escassa bibliografia existent, és una primera visió de conjunt de la Guerra Civil i de les seves conseqüències al Pallars. No solament relaciona i identifica les víctimes mortals de la revolució “roja”, d’un costat, i de la repressió “nacional”, de l’altre, sinó que analitza i situa les operacions bèl·liques que tingueren lloc a l’escenari de guerra pallarès. Com posa en relleu al pròleg Ramon Boixareu, “tant l’una cosa com l’altra són d’un interès extraordinari, únic, per a la història d’aquest vell país”, és a dir, el Pallars, sovint oblidat i menystingut pels mateixos pallaresos. Té també, però, un interès considerable per a la història de la Guerra Civil a Catalunya i resulta una monografia modèlica, que la fa insubstituïble.
 

BARRULL, JAUME; El bloc Obrer i Camperol (Lleida, 1919-1937). Ajuntament de Lleida, Lleida, 1990.

El llibre és una aproximació històrica ja que resta encara per fer els orígens del moviment, 1919-1923, i la part de la guerra, 1936-1937. Pels anys 1930-1936 recomano al lector el meu treball, “Les comarques de Lleida durant la Segona República 1930-1936”, L’Avenç, Barcelona, 1986.  Aquest llibre historia el  grup de lleidatans que van militar en els rengles del Bloc i del POUM, allò que era i volia ser, donar notícia d’allò que ells diuen que són i volen ser i que era el marc general, l’espai on es movia el grup lleidatà. També surten referenciats els pobles més pròxims a la ciutat de Lleida, aquells que en la divisió territorial de 1936 s’anomenaven Regió VII.
 
 

VICEDO, ENRIC, Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda, Barcelona, Crítica, 1991.

El treball presentat en aquest llibre es concreta en l'anàlisi de les transformacions tant de l'estructura productiva com de l'estructura social que es produïren a les terres de Lleida - el Segrià, l'Urgell, les Garrigues i la zona baixa de la Noguera -  durant el segle XVIII i que permeteren que aquesta zona jugués un paper fonamental en l'abastament de cereals de les terres del litoral - i àdhuc de l'interior - català. Es tracta de comprendre com va ser possible que les terres de Lleida s'integressin en el procés de desenvolupament capitalista que Catalunya experimentà durant el set-cents, desenvolupament que topava amb obstacles, el principal dels quals fou la vigència del règim senyorial. 

 

BARRULL, JAUME; MIR, CONXITA; BETRIU, CARLES; GOÑI, XAVIER; PÀMPOLS, ROGELI, Història gràfica de Lleida, Lleida, Pagès Editors, 1991(reimpressió març 1992). 

Aquesta història gràfica és una aportació important a la ja extensa bibliografia disponible sobre la història de Lleida. Ofereix una visió complementària de la història del darrer segle de vida lleidatana, fruit d'un rigorós treball de recerca. Es tracta, doncs, d'un llibre d'història. De concepció diferent a la de les obres fonamentades en base a la documentació d'arxius i hemeroteques. La matèria primera sobre la qual han treballat els seus autors és la fotografia històrica, aportant d'aquesta manera una nova dimensió, sovint negligida en la historiografia. 
 

LLADONOSA, MANEL, Carlins i liberals a Lleida (1833-1840). Pagès editors, Lleida, 1992.

La confrontació entre carlisme i liberalisme ha donat lloc a una extensa bibliografia, no exempta de polèmica i passió, ja des del mateix inici de la primera guerra carlina. Els darrers anys, tanmateix, han contemplat una renovada atenció al tema, relacionada amb el debat sobre la construcció de l’Estat liberal i el model de desenvolupament social a Espanya, així com també amb la polèmica sobre els factors de modernització i resistència de les societats tradicionals. Aquest llibre vol estudiar aquestes qüestions des d’un espai concret, la ciutat de Lleida, sense deixar mai de banda el seu estret lligam i interdependències amb el marc territorial ponentí i català. Tot plegat, permet que el període comprès entre 1833 i 1840, poc estudiat fins ara a la història de Lleida, prengui nova vida.

BARRULL, JAUME (Coord.); MIR, CONXITA (Coord.); GONZÁLEZ, EDUARDO; ORS, MIGUEL; SAGUÉS, JOAN; SÁNCHEZ, GLICERIO, Violència política i ruptura social a Espanya, 1936-1945, Lleida, Espai/Temps, Quaderns del Departament de Geografia i Història, Universitat de Lleida, núm. 23, 1994.

Violència política i ruptura social a Espanya 1936-1945, constitueix un recull d'articles sobre un tema comú: la violència política en general i, més específicament, la violència desencadenada durant la guerra civil espanyola i la subsegüent postguerra. Precedits d'una contextualització teòrica i bibliogràfica, el nucli principal dels treballs el constitueixen els articles relatius a les comarques d'Alacant i Lleida, dues províncies possibles de contrastar, en relació amb procediments, mecanismes i efectes repressius, de guerra i postguerra, a partir dels treballs que sobre justícia popular i repressió franquista se'ns ofereixen. 

Aquest llibre és la història d'una entitat nascuda amb voluntat bàsicament esportiva. Tanmateix, a mesura que la societat s'anava recuperant de la sòrdida postguerra, es convertí en un centre on confluïren diversos segments antifranquistes que exerciren una decidida militància cultural. Amb el funcionament d'un cine-club, l'organització de conferències, els recitals de la nova cançó, etc. el Club Esportiu Huracans contribuí a la revertebració del teixit social. Aquesta obra reflecteix nítidament la seva trajectòria tot inserint-la dins la història de la societat lleidatana.

BARRULL, JAUME; Violència popular i justícia revolucionària. El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937). Pagès editors, Lleida, 1995.

És una aproximació a aquells aspectes de la fenomenologia revolucionària que es produeix a Lleida immediatament després del fracàs de l’alçament militar (va obrir un període d’una gran violència, tant a la ciutat de Lleida, com al conjunt de les comarques que l’envolten, produït perquè la societat lleidatana estava fragmentada ja que no va poder crear uns instruments socials i polítics que vertebressin i li donessin una cohesió) contra la República el juliol de 1936. S’hi analitza tant qui són les víctimes d’aquesta cruel violència com les causes i la naturalesa de la repressió en les diferents etapes.

BUSQUETA, J. J.; VICEDO, ENRIC, Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Primeres Jornades sobre Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1996.

Aquest llibre enceta una col.lecció d’actes sota el títol genèric Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans on es recullen les actes de les jornades que, bianualment, organitzen el Patronat Municipal Josep Lladonosa d’Alguaire i el Departament d’Història de la UdL. Aquestes jornades sobre els aprofitaments comunals giren entorn de tot un seguit de problemes, que ja havien preocupat els juristes i polítics de les darreries del segle passat, que han d’ésser considerats pel conjunt de la historiografia, rural i urbana també. Problemes que incideixen en la disposició i organització del territori, en les relacions entre els nuclis rurals i els nuclis urbans, entre el camp i la ciutat, que generen conflicte, per l’apropiació d’aquells usos per part dels poderosos, o que ens manifesten la voluntat de cohesió de les diferents comunitats, les estructures del poder local.
 

MIR, CONXITA; CORRETGÉ, FABIÀ; FARRÉ, JUDIT; SAGUÉS, JOAN; Repressió econòmica i franquisme: L'actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

Aquest llibre presenta l'estudi de gairebé quatre mil causes incoades a la província de Lleida segons la Llei de Responsabilitats Polítiques de febrer de 1939. Aquesta llei, que establia diferents graus de penalitzacions econòmiques per a tots aquells que haguessin participat en la vida política republicana entre els fets d'octubre de 1934 i el final de la guerra, va ser concebuda com un instrument de càstig col·lectiu de llarga durada, i tenia un important efecte desmobilitzador de la població, amb l'objectiu d'evitar el ressorgiment de possibles veus dissidents en el futur. D'altra part, aquestes fonts judicials mostren un cop més la repressió de postguerra com una prolongació de la guerra, malgrat hagués finalitzat la confrontació en el camp de batalla. Així mateix fan palès que, amb la repressió de caire econòmic, a més d'ajudar a la generalització de la por, es cercava criminalitzar el sistema democràtic, ja que van ser expedientats tant els homes i dones que van creure que l'hora de la revolució havia arribat l'estiu de 1936, com els impulsors de la vida política institucional i republicana

BARRULL, JAUME; De la Monarquia a la República. El 14 d’abril de 1931 a la ciutat de Lleida. Lleida, Ajuntament de Lleida, 1997.

Aquest llibre que s’inclou dintre de la col·lecció “Antropològica” de l’Ajuntament de Lleida vol reflexionar sobre qui hem estat els lleidatans en l’inici de la Segona República. L’any 1931 Lleida s’incorporava a una il·lusió catalana de llibertats conquerides des de la consciència col·lectiva i per la força de les urnes. La narració del que la nostra gent féu i sentí en aquells moments és la narració d’uns anhels que hem recuperat amb un nou exercici de llibertat sobirana. L’autor ens introdueix en la Lleida política d’aquells moments.

 

VICEDO, ENRIC, Pagesos i hortolans. El desenvolupament de l’horta de Lleida abans de la fruita (1716-1950), Lleida, Ajuntament de Lleida,Quaderns de divulgació ciutadana, núm. 25,  1997.

Sovint no ens adonem de la rapidesa amb què desapareixen formes de vida i de relació social que eren centrals no fa pas tants anys. El cas de Lleida és força paradigmàtic d’aquestes transformacions: la ciutat i l’horta que tenim a les portes del nou mil.leni són molt diferents de les de fa un segle. La pagesia d’abans de la fruita analitza les  dificultats, lluites i desenvolupaments que havien permès la incorporació de Lleida i la seva horta al desenvolupament català. El llibre ens apropa a la manera de treballar i de viure que caracteritzava aquesta pagesia proporcionant un primer apropament al pagès de Lleida, de  l’horta de Lleida.

PORTA, JAUME I LLADONOSA, MANEL (coords.); La universidad en el cambio de siglo, Alianza Editorial, Fundació 700 Aniversari, 1998.

Amb motiu de la commemoració del 700 aniversari de la Universitat de Lleida-Estudi General, es proposà a un grup de destacats universitaris i universitàries la seva participació en una obra sobre allò que ha de ser la Universitat del futur. Fruit de les seves reflexions es el present llibre - la edició del qual ha estat a càrrec de Jaume Porta i Manel Lladonosa - en el qual s'aborden els problemes i dilemes als quals s'enfronta la Universitat: els canvis tecnològics de l'anomenada societat de la informació; la creixent demanda, tant de major qualitat com de reciclatge continuat; l'ús dels nous mètodes de formació; la necessitat d'unir l'especialització amb el cultiu de les ciències multidisciplinars; l'autonomia universitària,etc. En suma, un llibre imprescindible en tot debat envers la Universitat en el canvi de segle. 

BARRULL, JAUME; BUSQUETA, JOAN J.; VICEDO, ENRIC, Solidaritats pageses, sindicalisme i cooperativisme. Segones Jornades sobre Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1998.

Quan ens apropem a l’estudi de les societats rurals europees, es plantegen inevitablement algunes qüestions substantives que permeten entendre més adequadament els processos històrics. Les solidaritats pageses són un d’aquests elements claus que permeten interrelacionar les diverses forces, les diverses realitats que configuren la societat rural. Aquestes jornades es van realitzar a Alguaire els dies 13 al 15 de març del 1997, organitzades pel Departament d’Història de la Universitat de Lleida i pel Patronat Josep Lladonosa de l’Ajuntament d’Alguaire.

VICEDO, ENRIC; Empreses i Institucions Econòmiques Contemporànies a les Terres de Lleida (1850-1990).  Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs,1999.

Partint de la base que la història empresarial de les terres de Lleida (on predominava l’agricultura i la ramaderia) estava per fer, es recullen els treballs presentats al seminari del mateix nom realitzat la primavera de 1997 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Universitat de Lleida. El seminari tenia una estructura en tres parts: la primera dedicada a situar la problemàtica dins del context català, la segona dedicada a les terres de Lleida  però des d’una perspectiva general i la tercera part està dedicada a l’estudi d’empreses concretes (no considerant com a empresa l’explotació que un petit pagès posa en la base del manteniment de la seva família). L’objectiu d’aquell seminari i d’aquest llibre és contribuir a la promoció dels estudis d’història de l’empresa i del desenvolupament econòmic a la Catalunya Occidental.
 

MIR, CONXITA; Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra. Lleida, Ed. Milenio, 2000.

“Vivir es sobrevivir” reflecteix el viure quotidià d’una societat rural de postguerra, a partir de l’estudi del control polític, econòmic o moral desplegat per la justícia franquista.
Concretant tant l’impacte de la justícia militar com de la civil, el llibre ens introdueix en l’àmbit de les relacions entre poder i societat, així mateix contempla diversos aspectes de la violència política franquista, alguns dels quals encara resten poc estudiats. El fenomen del suïcidi, la protecció de la família o la situació de la dona, per exemple, s’investiguen en el context quotidià de misèria i control social que va acompanyar la construcció del nou règim, que va afectar especialment als grups marginals, protagonistes especials en aquesta història. S’aborda, també, la funció política de l’Església a través de las actituds mostrades pels clergues rurals davant les sol·licituds d’informació de les autoritats. I s’analitza el caràcter de la repressió militar en un poble de la Catalunya interior, a fi de conèixer una mica més la dimensió pública i privada del procés repressiu, ja sigui a partir dels comportaments dels nous poders locals o de les xarxes familiars i veïnals de col·laboració amb aquests.

RISQUES, MANEL; VILANOVA, FRANCESC; VINYES, RICARD, Les ruptures de l'any 1939, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. 

El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven la ciutat de Barcelona. El 10 de febrer quedava tancada la frontera amb França: els franquistes havien arribat al Portús. L'1 d'abril acabava la guerra civil a Espanya i començava el lent camí de consolidació d'una dictadura feixista que, per a Catalunya, tindria conseqüències nefastes. L'1 de setembre de 1939 les tropes alemanyes envaïen Polònia. Dos dies més tard esclatava la segona guerra mundial.
L'any 1939 marca una profunda ruptura en la història catalana, espanyola i europea. Exilis, dispersions i repressions; la destrucció d'un projecte democràtic i modernitzador per al país i per al conjunt d'Espanya; l'apogeu dels feixismes europeus. Les conferències recollides en aquest volum, entre les quals s'hi troba la realitzada per Joan Sagués sota el títol 'L'organització del poder franquista en temps de guerra a Catalunya. Lleida, 1938', ofereixen una visió múltiple i interdisciplinària dels aspectes centrals que van marcar l'any 1939 i van configurar la història més recent del nostre país. 
 

VICEDO, ENRIC (ed.); Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental. Pagès editors, Lleida, 2000.

Els regs del Segrià i de la resta de la Catalunya occidental són l’objecte d’aquest estudi de diversos investigadors vinculats al Departament d’Història de la Universitat de Lleida que en aquest llibre han volgut potenciar una perspectiva de llarga durada intentant de solucionar un dels problemes que presenta la recerca sobre història agrària de Catalunya, la discontinuïtat en el temps. Vol contribuir a entendre el paper de l’aigua en diverses economies agràries i per diversos moments històrics, destacant els aspectes socials i desenvolupant l’anàlisi de les conflictivitats al voltant de l’aigua i llur control. L’aigua en l’agricultura és molt més que una condició necessària per a l’activitat, és poder: força per sotmetre als pagesos; o capacitat d'aquests per millorar les seves condicions de vida. Depèn de les mans que la controlin.

BARRULL, JAUME; BOTARGUES, MERITXELL (eds.); Història de la cultura: producció cultural i consum social,  Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2000.

Aquest volum aplega les Actes del Congrés que, sota el mateix lema que el llibre, es realitzà el novembre de 1997. Sota una ampli paraigua cronològic (des de l'Antiguitat fins als nostres dies), el congrés partí d'un enfocament pluralista i interdisciplinar, a fi de reunir un gran ventall d'estudiosos  de col·lectius diversos, que sovint no compten amb espais on intercanviar les seves teories i analitzar nombrosos espais culturals (la llar, el teatre, el monestir, l'escola, ...), abundants objectes culturals (llibres, quadres, cançons, tapissos,...) i múltiples persones que, al llarg de la història, han generat i consumit cultura. 

MIR, CONXITA; AGUSTI, CARME i GELONCH, JOSEP (Ed.) (2001);  Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme. Balanç historiogràfic i perspectives, Lleida, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Espai/Temps núm. 42.

El llibre és fruit del cicle de conferències que, organitzat pel Servei d’Història i Documentació del Departament d’Història, tingué lloc a la Universitat de Lleida els dies 22, 23, 28, 29 i 30 de maig del 2001 sota el mateix títol. Després d’una primera visió global dels estudis realitzats des de 1978 que posa especial èmfasi en les col·leccions d’història de Catalunya, les obres de síntesi i les monografies sectorials a càrrec de Francesc Vilanova, la resta d’intervencions (Joan Maria Thomàs, Josep Clara, Martí Marín i Joan Sagués) revisen de forma exhaustiva l’avenç dels treballs sobre violència i repressió durant el franquisme realitzats a Catalunya des de la mort del dictador, prenent com a marc d’anàlisi les diverses delimitacions provincials. L’objectiu del recull és esdevenir una eina útil al debat teòric i metodològic sobre la violència i repressió franquista i ajudar a obrir nous camins per a les futures investigacions.

DDAA; El primer franquisme a les terres de Lleida (1938-1950), Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002.

El present llibre recull les ponències referents a les terres lleidatanes realitzades en el marc del seminari que tingué lloc a Lleida entre el 12 i el 22 d’abril de 1998, sota el títol El primer franquisme. Lleida (1938-1950), organitzat pel Departament de Geografia i Història de l’IEI. Després d’un capítol introductori en què el professor Jaume Barrull elabora un interessant balanç historiogràfic sobre què s’ha estudiat i  què no referent al període franquista a Lleida, Joan Sagués, Mercè Barallat, Josep Clavet, Jaume Barallat, Romà Sol i Carme Torres i Antonieta Jarne ens aproximen a les seves investigacions i conclusions sobre els primers mesos de l’ocupació franquista de la ciutat, la repressió sobre la població, el control social militaritzat exercit a la zona pirinenca, l’organització i actuació de l’Acció Catòlica o els instruments de dissidència política al règim.

DDAA; Actes del Segon Congrés Recerques 'Enfrontaments Civils: Postguerres i Reconstruccions', Lleida, Associació Recerques, Universitat de Lleida, Pagès Editors, 2002. 

Els dos volums que recullen les Actes del Segon Congrés Recerques, celebrat a Lleida del 10 al 12 d'abril de 2002, apleguen en pràcticament 1.300 pàgines el total de 91 comunicacions presentades al congrés per part d'investigadors catalans, espanyols i de diversos punts d'Europa. Aquestes comunicacions s'inseriren en alguna de les cinc sessions en què s'articulà el congrés, sempre entorn del lema escollit 'Enfrontaments Civils: Postguerres i Reconstruccions'. La primera sessió fou dedicada a les 'Guerres baixmedievals' i coordinada per Antoni Riera (UB) i Joan J. Busqueta (UdL). En la segona es tractà la 'Guerra dels Segadors i Guerra de Successió', dirigida per Joaquim Albareda (UPF) i Eva Serra (UB). La tercera sessió, coordinada per Lluís Roura (UAB) i Antoni Moliner (UAB), es dedicà a la 'Guerra Gran i la Guerra del Francès' i la quarta, a càrrec d'Irene Castells (UAB) i Jesús Millán (UV), a les 'Guerres civils del segle XIX'. La cinquena i última sessió, sobre la 'Guerra Civil de 1936 i franquisme', fou coordinada per Conxita Mir (UdL), Jordi Catalán (UB) i David Ginard (UIB).

CASANOVA, J.; ESPINOSA, F.; MIR, CONXITA; MORENO GOMEZ, F.; Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Barcelona, Ed. Crítica, 2002.

El llibre parteix de la premissa que la violència no fou tan sols resultat o conseqüència de la guerra civil, sinó que era part essencial del pla dels sollevats i ho va continuar essent de la dictadura de Franco fins a la seva fi. Més enllà del recompte de víctimes, aquest llibre, sorgit de la col·laboració de quatre especialistes en la matèria, pren la violència com un fenomen molt més ampli que afectava tots els àmbits de la vida quotidiana, social, econòmica, cultural i laboral  dels ciutadans espanyols. Julián Casanova l’inicia amb una valoració global del paper que tingué el terror durant els quaranta anys de dictadura. Francisco Espinosa posa al descobert el pla d’extermini que inspirava el cop militar i analitza el seu sanguinari desenvolupament. Conxita Mir ens mostra com, un cop acabats els combats, s’utilitzà el terror com un instrument de control social dels vençuts, és a dir, de la majoria dels espanyols. Finalment, Francisco Moreno estudia la resistència al règim pels fugits i guerrillers.

DURÓ, ROBERT; Isona: la reconstrucció d'un poble de la línia de front al prepirineu català. Garsineu Edicions, Tremp, 2002.

Al gener de 1939, un poble pràcticament abandonat pels seus habitants, amb els carrers plens de runa i un elevat nombre de cases enderrocades, mostrava els efectes de la permanència durant nou mesos del front de guerra a la comarca.
El 15 de desembre del mateix any, un decret del consell de ministre declarava Isona adoptada por el Caudillo. D'aquesta manera començava una llarga etapa de reconstrucció que havia de durar gairebé vint anys.
El present estudi és una descripció de tots aquells anys, un relat de la reconstrucció de la postguerra i la tasca de la Dirección General de Regiones Devastadas caracteritzat per les dificultats dels anys quaranta i la lenta decadència de finals dels anys cinquanta.
Aquest període, tan important en la vida d'aquest poble, s'analitza des d'un punt de vista marcadament local, però sense oblidar el context de la resta del país i de les altres poblacions adoptades per l'Estat; es tracta, doncs, d'explicar aquest procés de reconstrucció, amb les seves causes i motivacions i amb referència constant a la dictadura que les va portar a terme. 
 

MIR, CONXITA; VICEDO, ENRIC, Control social i Quotidianitat. Terceres Jornades sobre Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2002.

En plantejar una temàtica concreta, preteníem facilitar la realització i difusió d’estudis que lliguessin les diverses formes d’exercir un control sobre la població per part de les classes dirigents, que no es limita només a aspectes socials sinó que implica realitats econòmiques, de poder i culturals; i el de la repercussió en la vida de les persones. 
Per tal de facilitar la presentació de les comunicacions es van suggerir tres línies prioritàries d’interès: A) La formació dels grups socials dominants i els canvis en les societats agràries; B) Èlits i control de les institucions polítiques; i C) Vida quotidiana i cultura material.
Aquestes jornades es van realitzar a Alguaire al novembre del 1999, organitzades pel Departament d’Història de la Universitat de Lleida i pel Patronat Josep Lladonosa de l’Ajuntament d’Alguaire.

SAGUÉS SAN JOSÉ, JOAN; Una ciutat en guerra. Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939). Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. 

Els ciutadans de la Catalunya occidental van viure gairebé totes les experiències associades a la guerra civil espanyola. Aquest llibre estudia la seva capital, Lleida, sense oblidar els problemes d'abast general que marquen els anys trenta al país i a Europa. L'exèrcit, amb la col·laboració de sectors civils, va participar en la revolta del juliol de 1936. Un cop fracassada, s'hi desencadenà una revolució social que superà les autoritats republicanes, ja inhibides enfront dels sollevats. La revolució afectà la vida institucional, política, econòmica i judicial dels lleidatans i alliberà unes pràctiques violentes amb un important component de classe i anticlerical. Després, la manca de consens polític, l'escassa maduresa del projecte revolucionari i els efectes de la guerra col·lapsaren la rereguarda. La primavera de 1938 l'exèrcit franquista trencà el front aragonès i ocupà una part important de la província. El front s'estabilitzà fins al Nadal, seguint el Segre i la Noguera Pallaresa, i deixà aquestes terres en primera línia de foc i sota el domini directe dels militars. Durant l'últim any de guerra els lleidatans començaren a conèixer els principis del que seria l'Estat franquista a partir de 1939.

BARRULL, JAUME; JARNE, ANTONIETA; MIR, CONXITA, De la Restauració al franquisme. Història de Lleida (volum 8), Lleida, Pagès Editors, 2003.

Les pàgines d'aquest volum plantegen els canvis succeïts a Lleida al llarg del segle XX, iniciant el recorregut en un moment de transició, les darreres dècades del segle XIX, durant els quals es va reorganitzar la producció i el viure diari, i acabant amb la consolidació d'una societat lliure, democràtica i ben integrada en l'àmbit europeu del qual forma part. Una ciutat que passà de ser durant molt anys una ciutat grisa, segrestada per la seva pròpia oligarquia, a viure una devastadora guerra civil i una llarga dictadura, amb només la curta i esperançadora experiència de civilitat que va ser la Segona República. Una ciutat que pujarà al tren de la modernitat i el progrés al llarg del segle XX, a desgrat dels avenços i retrocessos que l'aniran sacsejant. 

"¡Rusia es culpable!" és la sentència pronunciada per qui era ministre d'Afers Exteriors el juny de 1941, Ramón Serrano Súñer, dos dies després de la invasió alemanya de l'URSS. Aquesta expressió pública no fou sinó l'embrió del que en poc temps seria, oficialment, la División Española de Voluntarios, que havia de representar l'ímpetu i el coratge del règim en la "croada contra el comunisme". La formació, vida, desaparició i, sobretot, l'anàlisi del que significà la División Azul per als que s'hi enrolaren, especialment per als expedicionaris procedents de les comarques de Lleida, han centrat l'objectiu global de la investigació, que ha pretès reflectir l'actuació del govern de Franco i de quina manera afectà a la societat d'aquella dura postguerra. 

MARTÍNEZ MARTÍN, J.A., Orígenes culturales de la sociedad liberal (España siglo XIX). Editorial Complutense Casa de Velázquez, Madrid, 2003.

Los textos aquí reunidos tienen en común el debate sobre los fundamentos culturales de la sociedad liberal en la España del siglo XIX, desde la perspectiva de la cultura impresa y la oralidad como prácticas culturales. Estos ensayos, más allá de las dimensiones ideológicas y doctrinales de la Ilustración y el Liberalismo, se centran en las prácticas culturales relacionadas con la circulación social del los impresos y cultura oral, para entender la forma en que se construyeron las representaciones y los discursos en un dilatado espacio de tiempo, cómo fueron modificando las relaciones entre individuos y de éstos con el poder político en la configuración de la sociedad liberal. Intervienen: Jean François Botrel, Celso Almuiña, Pere Anguera, Edward Baker, Roger Chartier, Manuel Lladonosa, Jesús A. Martínez, Carlos Serrano y Antonio Viñao.
 

VEGA, EULÀLIA, Entre Revolució i Reforma. La CNT a Catalunya (1930-1936).Pagès Editors, Lleida, 2003.

La història de la Confederació Nacional del Treball ens ofereix encara noves perspectives. Aquesta 'altra història' del sindicalisme llibertari a Catalunya aprofundeix el tema de la pràctica sindical durant la Segona República, època de fortes lluites polítiques i reivindicacions laborals, i contribueix a omplir aquest buit historiogràfic existent. També aborda el delicat tema de les divergències entre militants sobre l'estratègia que calia desenvolupar davant el moment polític: fer una insurrecció de manera immediata o preparar-se per un futur xoc revolucionari. Radicals i moderats s'enfronten, fins i tot de manera extrema, i l'organització cenetista es divideix dolorosament. La mobilització de classe i el debat intern no va arrossegar només Barcelona, sinó també la resta de poblacions industrials de les comarques properes. Aquest nou enfocament mostra la riquesa i la complexitat de l'organització anarcosindicalista i el seu paper hegemònic en la vida catalana en aquest període cabdal. Conèixer la història, la pràctica i les idees de la CNT catalana dels anys trenta és fonamental per entendre el protagonisme obrer durant el trencament revolucionari del 1936 i alhora copsar les seves lluites per construir un món més igualitari i més just. 

VICEDO, ENRIC (ed.); Medi, territori i història. Les transformacions territorials en el món rural català occidental, Pagès Editors, Lleida, 2004.

El llibre recull un conjunt d'estudis que analitzen les transformacions del territori català des d'una perspectiva de llarga durada. Inclou diversos espais d'anàlisi: des de diferents àmbits de la zona plana (Segrià, Baix Segre, vall del riu Corb i Urgell, entre altres) a l'àrea pirinenca i prepirinenca (zona d'Àger, Pallars Jussà i Pirineu). Així mateix, s'hi incorporen dos treballs de caràcter metodològic. l'un sobre l'aportació de les ciències del sòl a l'estudi del món rural català contemporani i l'altre sobre el cadastre com a instrument d'anàlisi territorial. 

GELONCH, JOSEP; MORANT, TONI; SAITO, AKEMI; MUÑOZ, ESMERALDA; CAÑABATE, JOSÉ A.; RODRÍGUEZ, SOFÍA; AGUSTÍ, CARME. Jóvenes y Dictadura de Entreguerras. Propaganda, doctrina y encuadramiento: Italia, Alemania, Japón, Portugal y España. Lleida, Ed. Milenio, 2007.

Resulta cada vegada més evident que aquestes dictadures no es van limitar a mantenir el poder recurrint a la repressió, sinó que van demostrar un especial interès en ampliar la base d’un suport social que sense dubte van rebre. Nens i joves van tenir un important paper en aquest escenari, sent objecte d’una especial atenció per la seva qualitat de germen doctrinari d’aquests règims. L’obra reuneix les investigacions portades a terme per joves investigadors, tots ells dedicats a explorar amb més cura un aspecte escassament contemplat fins ara per la historiografia espanyola. L’infancia i la joventut no només van ser segments socials objecte d’adoctrinament a través d’institucions polítiques, sinó sectors receptors de serveis assistencials dissenyats amb propòsits de control social, però també de socialització i enquadrament.